El mite explica que el déu Apol·lo tot i ser molt poderós no era massa afortunat en amors. La nimfa Dafne, qui fou el seu primer amor, el rebutjà des d'un inici (alguns diuen que per culpa d'Eros (Cupido) qui li llençà una fletxa de plom per rebutjar-lo ja que aquest déu estava fart de les bromes d'Apol·lo). Apol·lo, tot i la negativa de la nimfa, no deixà de suplicar-li el seu amor fins que un dia ella, fugint del déu, anà a parar a la vora d'un riu on demanà ajuda al seu pare (el déu Peneo) qui la convertí en llorer just en el moment en que Apol·lo arribava a ella i la tocava. La seva suau pell es recobrí d'escorça, les seves ungles delicades s'allargaren en fulles que ràpidament es multiplicaven, el rostre despareixia rera l'escorça i el seu cos es transformà en un tronc rígid i immòbil amb les arrels enfonsades al terra.
Apol·lo, abraçat tristament a l'arbre i entre llàgrimes, consagrà aquell arbre per al culte i record del seu primer amor impossible.
imatge: Bernini, Apol·lo i Dafne
.
..
...
..
.
[ I say "don't you know?" you say you don't know, I say "take me out" ]
1 comentari:
Una historia muy bonita, pero prefiero a Venus poniendole los cuernos a Efesto con el cabronazo de Hades, y la pasión y todo eso.
¿La mitología griega es el primer culebrón de la historia? Ummmm
Podrías hacer un café semanal rescatandolo del flog del amigo misterlazito, esta sería una buena pregunta para The milk coffee show, sí.
Si alguien que haga la mención en inglés profesional o que simplemente sepa inglés, que no lea lo del café xD.
¿Quién seré yo?
Pista: ¡también quiero un Civic!
Publica un comentari a l'entrada