No deixis mai de somiar

No deixis que el dia s’acabi
sense haver crescut una mica,
sense haver estat feliç, sense fer més grans els teus somnis.
No et deixis vèncer pel desànim.
No permetis que ningú et tregui el dret a expressar-te, que és quasi un deure.
No abandonis les ànsies de fer de la teva vida alguna cosa extraordinària.
No deixis de creure que la paraula i la poesia sí poden canviar el món.
Passi el que passi la nostra essència està intacta.
Som éssers plens de passió.
La vida és desert i oasi.
Ens fa caure, ens colpeix, ens ensenya,
ens converteix en protagonistes
de la nostra pròpia història.
Encara que el vent bufi en contra,
la poderosa obra continua:
Tu pots aportar-hi una estrofa.
No deixis mai de somniar,
perquè en somnis l’home és lliure.
No caiguis en el pitjor dels errors: el silenci.
La majoria viu en un silenci aterridor.
No et conformis.

Walt Whitman

PD: entrada dedicada al meu "pim" preferit! jajaj merxi wapa pel poema, ja veus que em va agradar molt...li vaig trobar un gran significat en aquell moment, ja ho diuen que tot passa per alguna cosa :)

Molts ànims pels estudiants que estem a la recta final!

Muaks.

*

*

*

[ Tu sempre has esperat alguna senyal, observant rera la finestra

jo no et puc ensenyar els colors del mar al teu davant, tens la porta oberta ]