[ Me, Myself and I, that's all I got in the end ]
Cada persona és un món, i com a món, té un cercle al seu voltant que omple amb moltes coses; familiars, amics, aficions i interessos segons gustos, èpoques i altres condicionants. De fet, si ho pensem bé tendim a omplir-lo amb moltes persones, i segurament ho fem perquè sempre ens han inculcat que una persona amb èxit és aquella que té molts amics. El que no ens ensenyen però s'aprèn al llarg de molts cops, i és que, sovint, no tothom qui entra en el nostre cercle ens inclou també en el seu. Aquí és on sorgeixen problemes. Ignorància, indiferència i despreocupació que porten a impotència, frustració i desmotivació. Què passa després? Que et pots sentir sol, i a conseqüència d'això fracassat (pel que deiem abans, tenir molts amics significa ser exitós). Sort que a vegades, si s'és afortunat, un troba persones que també l'inclouen a ell i fan que tot això sigui molt més fàcil.
Bé, jo no sóc bona en això d'escriure els meus pensaments perquè no sé mai com organitzar-los i per això és possible que el que he escrit soni ridícul, però només pretenia transmetre una idea, i aquesta és que al cap i a la fi si un no està bé amb ell mateix difícilment ho estarà amb la resta de la gent. Clar que sovint, aquesta gent és qui té el poder de fer que un se senti bé. Resumint, que tornem a estar al mateix punt de partida...oblideu tot lo dit.
Bona nit.
2 comentaris:
T'has explicat perfectament doncs. No és ridícul, és molt real. Jo crec que això es soluciona només d'una manera, amb sinceritat, i començant a passar una mica tots del que ens han inculcat i centrar-nos en allò que realment ens omple. Algú em va dir que els nostres propis egos, només fan que destorbar-nos.
Salut!
Cert, i crec que a vegades saber si una persona creu en tu com tu creus en ella com a amic verdader és complicadíssim. Amb mala fe o sense, te n'adones que un dia aquella persona és diferent a la que era.
Bona reflexió Marta!
Publica un comentari a l'entrada